LA PAH de Badalona farem tot el possible
perquè aquesta moció no quedi com a paper
mullat... és més demanem a la ciutadania que
ens ajudi a denunciar els pisos buits dels bancs.
Els Grups Municipal Socialista,.de CiU i d’ICV-EUiA a instàncies de la PAH i d’acord amb allò que preveu l’article 103 de la Llei 8/87, Municipal i de Règim Local de Catalunya, presenta, a fi de què sigui debatuda i, si s’escau, aprovada en el decurs del proper ple ordinari de l’Ajuntament la següent
L’actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar.
La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a Catalunya s'ha arribat ja a 96.927 execucions hipotecàries i a l'Estat Espanyol a 500.000. Segons l'informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil. Catalunya encapçala tots els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s'executen 45 llançaments al dia de mitjana.
Ens trobem doncs davant d'una situació d'emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe Emergència Habitacional en el estado español, elaborat per l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) , aquesta situació es veu agreujada pel fet que Catalunya és un dels països europeus amb més habitatges buits, igual que l'estat espanyol. En el conjunt de l'estat, fins al 13,7% del parc total - 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d'habitatge de 2011 - i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent -. Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera instància el impacte social d' aquesta situació, en tant que les més properes a la ciutadania.
El context descrit i la situació d’emergència en que es troba gran part de la població s'està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges als municipis. Una forma d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi.
La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d’execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat, i vulnerant l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans sobre el dret a l'habitatge o l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que en el seu article 26 que fa referència al Dret a l'Habitatge.
Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius al anomenat "banc dolent", la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.
La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE o l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fa referència al Dret així com l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).
Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l'habitatge buit en mans de les entitats financeres. Fomentar i garantir la funció social de l'habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s'escau, l'ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l'abast de l'administració per donar resposta a la vulneració del dret.
Davant els intents del govern espanyol de buidar de competències les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l'autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població. És en aquest context que algunes corporacions, com ara Terrassa, havent esgotat les mesures de foment per facilitar l'ocupació dels pisos buits en poder de les entitats financeres, han iniciat procediments sancionadors.
L'article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge de Catalunya (LDHC) estableix com a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. Així mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l'administració competent haurà d'obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d'instrucció necessaris per determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució.
L'article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions han d'adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles. Tals com: l'aprovació de programes d'inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d'immobles buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; el impuls de polítiques de foment de la rehabilitació d'habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a l'Administració Pública per que els gestioni en règim de lloguer; i l'adopció de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores.
Alhora, l'article 123.1.h de la LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de qualitat del parc immobiliari mantenir l'habitatge desocupat un cop l'administració hagi adoptat les mesures de foment contemplades al precepte 42. Segons els articles 118.1 i 131 del mateix text normatiu, aquesta actuació pot ser sancionada amb multes de fins a 900.000 euros. Cal destacar que d'acord amb el que estableix l'article 119 de la LDHC, les quantitats obtingudes s'hauran de destinar al finançament de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l'habitatge.
Finalment, l'article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord al context i a la realitat social en què s'apliquen. Un context, caracteritzat per una situació d'emergència habitacional.
Per tot això i donats els antecedents descrits, els grups que subscriuen la moció proposen, a instància de la PAH, l’aprovació dels següents acords per part del Ple Municipal:
ACORDS:
MOCIÓ HABITATGE – ACORDS:
Primer.- Manifestar el compromís de l'Ajuntament de Badalona amb els seus ciutadans i en concret amb el problema d'accés a l'habitatge de molts d'ells, per a això s'emprendran les corresponents mesures municipals en funció de la legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta declaració, amb l'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la població i fer front a aquesta situació d'emergència habitacional.
Segon.- Requerir a la SAREB, entitats financeres i altres grans empreses, perquè a través de l'Oficina Local d'Habitatge proporcionin habitatge social a preus assequibles en el municipi i informin del nombre d'habitatges buits dels quals disposen.
Tercer. – En funció dels resultats del punt anterior, elaborar i aprovar programes d'inspecció amb la finalitat de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que són propietat d'entitats financeres i altres grans empreses.
Quart. - Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i comprovin els fets, una vegada detectada la desocupació.
Aquests procediments hauran d'acabar amb una resolució que declari si s'està produint una situació de desocupació permanent constitutiva d'una utilització anòmala de l'habitatge, d'acord amb el que estableix l'article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir al propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret, tot informant de les activitats de foment que està duent a terme l'Administració per facilitar-li la finalització d'aquesta situació.
Cinquè. – Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100.000 euros, tal com determina l'article 113.1 de la Llei 18/2007, previ advertiment, si transcorregut el termini fixat no s'ha produït l'ocupació de l'immoble.
Sisè.- Iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la desocupació de l'habitatge una vegada esgotat el termini atorgat per corregir la situació, tal com preveu l'article 123.1.h de la LDHC.
Setè.- Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa finalitat, dins del marc de les seves competències.
Vuitè.- Previ requeriment, i una vegada que el departament, entitat o organisme corresponent l'hagi facilitat, el Govern Municipal farà arribar als Grups Municipals i a la resta de representants del Consell Municipal d'Habitatge, la següent informació:
A) Nombre d'habitatges buits HPO, titularitat de la Generalitat, en el municipi de Badalona, en règim de lloguer.
B) Nombre d'habitatges buits HPO, titularitat de la Generalitat, en el municipi de Badalona, en règim de compra.
C) Nombre d'habitatges buits HPO de titularitat municipal o propietat d’ ENGESTUR,S. A. en règim de lloguer.
D) Nombre d'habitatges buits HPO de titularitat municipal o propietat d’ ENGESTUR,S. A. en règim de compra.
E) Nombre d'habitatges buits en mans de la SAREB en el municipi de Badalona.
F) Nombre d'habitatges buits en mans d'entitats bancàries en el municipi.
G) Nombre de famílies amb un procediment judicial de desnonament al municipi.
H) Nombre de demandants d’habitatge, registrats al municipi, provinents d’un procediment d’execució hipotecària.
I) Nombre de demandants d’habitatge, registrats al municipi, provinents d’un procediment de desnonament (lloguer).
J) Nombre de sol·licitants d’habitatge protegit al municipi.
K) Nombre d’ajuts per habitatge sol·licitats al municipi durant l’any 2012.
L) Nombre d’ajuts per habitatge sol·licitats al municipi durant l’any 2013.
M) Nombre d’ajuts econòmics per l’habitatge (lloguer,etc.) que ha concedit l’Ajuntament durant l’any 2012.
N) Nombre d’ajuts econòmics per l’habitatge (lloguer,etc.) que ha concedit l’Ajuntament durant l’any 2013.
O) Quantitat económica destinada als ajuts per l’habitatge durant l’any 2012, al municipi.
P) Quantitat económica destinada als ajuts per l’habitatge durant l’any 2013, al municipi.
Q) En cas que hi hagi un servei de mediació, nombre de casos de desnonaments negociats amb les entitats amb finalitat de reallotjament i nombre de casos resolts favorablement.
R) Quantes persones han fet una sol·licitud d’habitatge de lloguer assequible provinent d’un Conveni subscrit entre l’Ajuntament i una Entitat bancària?
S) Quantes persones, que compleixen els requisist, hi ha apuntades a la Llista-Registre Única de sol·licitants de l’OLH?
T) Quants expedients baremats, del Registre Baremat de Sol·licitants, s’han dirigit als Serveis Socials perquè es fes l’Informe de Valoració Social?
U) Quantes propostes de sol·licitants d’habitatges s’han fet arribar, des de la Mesa de Valoració, a les entitats bancàries titulats dels habitatges?
V) Quants contractes d’arrendament s’han formalitzat entre els propietaris (entitats bancàries) i els sol·licitants d’habitatges proposats des de la Mesa de Valoració?
Nové. Transmetre aquesta declaració perquè en prenguin coneixement i adhesió a les entitats municipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Badalona, al Consell de l'Habitatge de Badalona, a la Federació d’associacions de Veïns de Badalona i a les associacions veïnals del municipi.
Badalona, 25 de febrer de 2014
