MALA
PRAXIS
Costa
molt de creure que les entitats financeres no fossin coneixedores, i
per tant responsables, de l’existència de clàusules abusives en
les hipoteques com també de l’estafa de les preferents.
Igualment
es fa difícil d’entendre que ningú s’adonés de la indefensió
en què quedava el signant d’un préstec hipotecari davant els
bancs, com d’altres moltes irregularitats que ara, després de la
sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la UE que declara
il·legal la normativa espanyola que regula el sistema hipotecari,
tothom denuncia i qüestiona.
El
que és cert i posa de manifest aquesta sentència és la
ineficiència dels legisladors o, millor, la connivència dels
partits majoritaris amb els poders econòmics i financers.
No
fa gaire temps, algunes entitats financeres van comercialitzar un
producte que anomenaven de benvinguda, al qual tenia accés qualsevol
persona, independentment de la inexistència de cap garantia raonable
que el demanant retornés el préstec.
Això
era el que semblava. La realitat era molt diferent. L’entitat
s’assegurava el cobrament del deute en constituir la hipoteca sobre
l’habitatge que venia al client. Aquest habitatge estava
sobrevalorat, la taxació la feia la mateixa entitat i, a més a més,
eren temps de la bombolla immobiliària. Així, si un apartament
tenia un valor real d’uns 200.000 €, el banc el taxava en 300.000
€ i el comprador signava una hipoteca per un import de 350.000 €.
Tot eren facilitats i no se’n demanava cap garantia. De vegades el
mateix banc falsificava una nòmina al client per justificar uns
ingressos superiors als reals.
No
ens hem d’estranyar que la demanda d’habitatges nous fos elevada
i que a l’Estat espanyol es construís en llocs i paratges
increïbles.
Des
de les administracions, com hem explicat altres vegades,
s’incentivava la compra i es deia que la millor i la més segura
inversió era la compra d’un habitatge.
Amb
l’arribada de la mal anomenada crisi, no oblidem que es tracta
d’una estafa que afecta milions de persones, molts treballadors es
quedaren sense feina. Durant un temps intentaren, renunciant a moltes
coses, pagar puntualment el préstec. Ningú vol perdre el seu
habitatge i el seu futur. El barri, l’escola, els amics..., tot
formava part de la seva vida. Tanmateix va arribar un moment en el
qual va ser impossible continuar pagant la hipoteca. Com molts dels
afectats per les hipoteques diuen: “O donava de menjar als meus
fills o pagava la hipoteca”.
Els
bancs, que no entenen d’aquests problemes familiars, no podien
deixar de seguir cobrant el préstec o bé recuperar l’apartament.
Així
que s’iniciava un procés que acabava amb la subhasta de
l’habitatge i el desnonament del deutor.
El
valor de l’adjudicació de la subhasta no només era inferior a
l’import del préstec sinó també al de la taxació. Seguint amb
l’exemple, el banc es podria quedar el pis per un preu de uns
120.000 €. Si la persona no havia amortitzat deute, no oblidem que
durant els primers anys només es paguen interessos, es podria
trobar, de fet això és el que li passa a la majoria de les
persones, amb una deute de 230.000 € més les costes
(elevadíssimes) i al carrer.
Que
a aquesta operació, la vulguin anomenar de mala praxi considerem que
és massa innocent. En realitat és un atracament a mà armada.
El
banc no només recupera l’habitatge, sinó que també pot haver
cobrat més de 120.000€ que sumats al deute del desnonat suma una
quantitat de 350.000€.
Això
és un fet que demostra com els especuladors financers es poden
repartir milers de milions de beneficis a costa de nosaltres.
Nosaltres ens quedem sense l’habitatge i amb un deute de per vida i
ells es queden l’habitatge i els nostres diners.
I,
segons la Llei espanyola, això no és cap delicte. Com tampoc poden
ser qualificats de criminals els que actuen així. I sí que en són
molts, els que en un arravatament d’angoixa no poden més i es
llancen per la finestra o el balcó. Són fets que hem de lamentar,
però que no podem evitar i mai ens hem de sentir culpables. I la
vida continua; no passa res.
Pedro
Jesús Fernández
Después de muchas conversaciones telefónicas y presenciales .. hace menos de una hora que nos acaban de confirmar que BANKIA ha suspendido los dos desahucios planificados para esta semana.
Nuestra Compañera Ada Colau, en el mes de mayo de este año ya lo decía, "Bankia, es la entidad que más dinero público ha recibido, es la que más desahucios ejecuta" y es cierto, la mayoría de casos que no podemos parar mediante la negociación suelen ser de Bankia, son reacios a negociar y es difícil llegar a acuerdos con ellos. Y para muestra un botón, el jueves y el viernes Bankia nos deleitará con dos nuevos desahucios en Badalona, los dos en el barrio de La Salut, apenas a una calle de distancia.
La indignación ciudadana sube cuando se conoce la cifra de viviendas vacías que hay en nuestro país: 6 millones. “La emergencia habitacional que se vive en España es ilegal. Los inmuebles son bienes de primera necesidad, no se pueden tener casas vacías y personas viviendo en la calle. Eso es un delito tipificado en el Código Penal”, denuncia Mayoral." Diario El Confidencial 13/05/2012.
“En
el nom de la Dació en pagament, la Condonació del deute i del
lloguer social, oh gran i gloriós Princep dels Exercits Celestials,
escolta’ns. Ofereix les nostres oracions al més Alt (no al de la
casa de la vila, també al servei del maligne) perquè sense demora
elles atreguin la seva misericòrdia sobre nosaltres i així expulsin
tots els poders satànics, tots els banquers lladres, tots els
politics corruptes... de la nostra ciutat i del món.
Com
a la PAH de Badalona els preocupa i treballen aquest tema, els va
alegrar iniciar l’any amb una notícia que deia que “L’advocada
general de la UE considera que la regulació espanyola no protegeix
els consumidors contra possibles clàusules abusives en els
contractes hipotecaris”. També eren bones notícies que, segons
els mitjans de comunicació, els jutges comencessin a paralitzar els
desnonaments a l’espera que la Unió Europea es pronunciés sobre
la injusta normativa espanyola (el jutge degà de Badalona, Josep
Maria Noales, ha dit que “S’ha d’aplicar la dació en pagament
i que els afectats puguin llogar el pis”) i els advocats catalans
proposessin vies extrajudicials per frenar els desnonaments. Fins i
tot algun ajuntament anunciava mesures contra els bancs, propietaris
dels habitatges buits, per força-los a negociar una solució abans
que desnonar moltes persones del seu habitatge perquè no poden pagar
la quota de la seva hipoteca..JPG)
