miércoles, 26 de septiembre de 2012

ILP CALENDARIO DE RECOGIDA DE FIRMAS

ILP CALENDARIO DE RECOGIDA DE FIRMAS SEPTIEMBRE Y OCTUBRE 2012

Sábado 29 de Septiembre. Encantes de la Salut (Centre Comercial Màgic) 11:00h

Sábado 6 de Octubre, 17:30h a 19:00h Rambla (fira de la Solidaritat)
Domingo 7 de Octubre 11:00h-13:00h Rambla (fira de la Solidaritat)

Sábado 13 de Octubre , Paseo marítimo (junto al Mono) 17:30h- 19:00h

Domingo 21 de Octubre, 11:00-13:00h Festa del cavall, Avd Puigfred s/n (frente escuelas Llibertat i Llongueras)



OS ESPERAMOS!!!!!

Los días 9 y 10 de Octubre estaremos en la puerta de la oficina de CatalunyaCaixa ubicada en Francesc Layret (esquina Plaça de la Vila de Badalona), recogiendo firmas y pidiendo la Dación en pago de la vivienda del compañero y Amigo José Rodríguez. También intentaremos buscar soluciones a los problemas de Anass, Hicham, Esteban... y muchos otros compañer@s a los que 

CatalunyaCaixa les ha hipotecado la vida!!!!

jueves, 13 de septiembre de 2012


DESNONAMENTS

L’any 1980, en el butlletí de l’AV Sant Mori de Llefià (desembre 1980, núm. 4) a la pàgina 8 apareixia aquest escrit:
Ante la grave situación económica que padece la clase trabajadora, una nueva agresión se está llevando a cabo en numerosas barriadas de Badalona. Los grandes y medianos propietarios (de viviendas) junto con abogados antipopulares y el propio juzgado, parecen haberse puesto de acuerdo para echar a numerosas familias a la calle, sin importarles la situación de paro y necesidad económica que sufren muchas familias trabajadoras”
A continuació proposava mesures i estratègies per ajudar les famílies afectades i invitava els veïns a intervenir activament contra els desnonaments.
Han passat més de trenta anys i de nou es repeteix aquesta situació. Han canviat alguns dels protagonistes, però…
A Badalona l’atur afecta prop de 25.000 persones i moltes d’elles no poden fer front a la quota hipotecària que fa anys van subscriure amb una entitat bancària.
La solució adoptada per les entitats financeres, davant d’aquesta situació, és treure a subhasta el pis; si la subhasta queda deserta les entitats financeres es queden el pis amb un valor del 60% de la taxació. La diferència del deute que no queda cobert per aquest 60%, més interessos de demora i les costes judicials, queden com un deute viu per a la persona expropiada. És a dir, la persona no només es queda sense habitatge sinó que també ha de continuar pagant un deute que continuarà creixent fins que no sigui saldat.
El passat 10 de març va entrar en vigor el Reial decret que regula l’aplicació de refinançaments específics per a deutores sense recursos. Els beneficiaris seran “persones que es trobin en situació professional i patrimonial que els impedeixi fer front al compliment de les seves obligacions hipotecàries i a les elementals necessitats de subsistència”. L’objectiu és evitar l’exclusió social de moltes persones que tenen una quota hipotecària superior al 60% dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar.
Les persones que es trobin en aquesta situació podran sol·licitar la dació en pagament com a mitjà alliberador definitiu del deute i podran romandre en el seu habitatge durant d’un termini de dos anys satisfent una renda assumible.
Què fan algunes entitats bancàries davant aquesta situació?
Doncs es desfan de les hipoteques i les venen a “Fondos de Titulación de Activos” amb la qual cosa els nous propietaris de la hipoteca actuaran i reclamaran als deutors als jutjats i així podran adjudicar-se els béns de la persona afectada, de les seves famílies… En definitiva aquestes persones passen a ser proscrites i per tant perseguides per la Llei.
Per això hem de desemmascarar i denunciar l’engany dels bancs (molts dels fons estan creats pels mateixos bancs), implicar a les administracions en la defensa del dret a l’habitatge que defensa la Constitució espanyola i actuar activament i solidàriament amb totes les persones afectades per aquesta gran estafa. 

 Pedro Jesús Fernández

viernes, 7 de septiembre de 2012

EL DESNONAMENT DE L’AMIC JOSÉ

L’amic José és una de les moltes persones de Badalona que van caure a la trampa de subscriure una hipoteca amb Catalunya Caixa per les moltes facilitats i avantatges que, segons li van dir a una de les seves sucursals de la nostra ciutat, tenia aquest producte que li oferien.
Ell i la seva dona tenien feina, d’això fa mes de sis anys, i és clar, van pensar que era millor ser propietari d’un habitatge que no pagar un lloguer. Pel mateix import li oferien tenir la hipoteca, això sí, pagant durant més de trenta anys una mòdica quantitat, superior a mil euros, per amortitzar el préstec.
















L’alliberació del sòl per part del govern d’Aznar, l’especulació immobiliària per part de gent poderosa sense escrúpols i la complicitat de molts governs locals, varen fer la resta.
Semblava que vivíem al país de les meravelles. Tothom tenia feina, es guanyaven bons sous i ens vam oblidar que ningú ens deixa diners a canvi de res.
Quan va esclatar la bombolla immobiliària perquè la demanda no podia assumir els milers d’habitatges que es construïen en el nostre país, els bancs varen retirar les seves “facilitats”, l’atur es va generalitzar i la pobresa es va instal·lar en molts habitatges.
L’amic José i la seva dona es van quedar sense feina. Ara bé Catalunya Caixa cada mes li passava el corresponent rebut d’amortització de la seva hipoteca.
Inicialment, pensant que la situació podria millorar, varen poder pagar. Però passaven els mesos i no només la situació no millorava sinó que cada dia era pitjor.
Els meus amics no coneixien el significat de la paraula dació, però algú els va explicar que era intentar negociar amb l’entitat bancària retornar-li l’habitatge i renunciar al que havien pagat i a la propietat del pis. A canvi l’entitat financera cancel·lava la hipoteca.
El José ho va intentar, ja que Catalunya Caixa és una de les entitats financeres que han signat el document de bones pràctiques impulsat pel govern central que si bé no obliguen els bancs a acceptar la dació, sí que aconsellen que aquests siguin sensibles amb la situació de les famílies i facilitin la solució dels problemes derivats per impagats d’hipoteques.
Abans de l’estiu semblava que aquesta seria la solució del problema de l’amic José i de moltes altres famílies de Badalona i de tot arreu. A més a més a Badalona l’alcalde va signar un conveni de col·laboració amb Catalunya Caixa i per tant hi havia, en principi, millor predisposició.
De fet l’alcalde ha fet públic en diverses ocasions que també li preocupa la situació i que no deixarà cap veí al carrer.
Encara que legal, la llei és injusta i per això no només s’ha de canviar, sinó que tots hem de treballar per evitar que cap veí nostre es trobi al carrer. I és clar, l’alcalde ha d’assumir la seva responsabilitat i el seu compromís i solucionar els problemes del nostre veí José i de moltes altres persones de la nostra ciutat en situació semblant. No és suficient amb declaracions. Cal actuar.


 Pedro Jesús Fernández