L’amic José és una de
les moltes persones de Badalona que van caure a la trampa de
subscriure una hipoteca amb Catalunya Caixa per les moltes facilitats
i avantatges que, segons li van dir a una de les seves sucursals de
la nostra ciutat, tenia aquest producte que li oferien.
Ell i la seva dona tenien
feina, d’això fa mes de sis anys, i és clar, van pensar que era
millor ser propietari d’un habitatge que no pagar un lloguer. Pel
mateix import li oferien tenir la hipoteca, això sí, pagant durant
més de trenta anys una mòdica quantitat, superior a mil euros, per
amortitzar el préstec.
L’alliberació del sòl
per part del govern d’Aznar, l’especulació immobiliària per
part de gent poderosa sense escrúpols i la complicitat de molts
governs locals, varen fer la resta.
Semblava que vivíem al
país de les meravelles. Tothom tenia feina, es guanyaven bons sous i
ens vam oblidar que ningú ens deixa diners a canvi de res.
Quan va esclatar la
bombolla immobiliària perquè la demanda no podia assumir els milers
d’habitatges que es construïen en el nostre país, els bancs varen
retirar les seves “facilitats”, l’atur es va generalitzar i la
pobresa es va instal·lar en molts habitatges.
L’amic José i la seva
dona es van quedar sense feina. Ara bé Catalunya Caixa cada mes li
passava el corresponent rebut d’amortització de la seva hipoteca.
Inicialment, pensant que
la situació podria millorar, varen poder pagar. Però passaven els
mesos i no només la situació no millorava sinó que cada dia era
pitjor.
Els meus amics no
coneixien el significat de la paraula dació, però algú els va
explicar que era intentar negociar amb l’entitat bancària
retornar-li l’habitatge i renunciar al que havien pagat i a la
propietat del pis. A canvi l’entitat financera cancel·lava la
hipoteca.
El José ho va intentar,
ja que Catalunya Caixa és una de les entitats financeres que han
signat el document de bones pràctiques impulsat pel govern central
que si bé no obliguen els bancs a acceptar la dació, sí que
aconsellen que aquests siguin sensibles amb la situació de les
famílies i facilitin la solució dels problemes derivats per
impagats d’hipoteques.
Abans de l’estiu
semblava que aquesta seria la solució del problema de l’amic José
i de moltes altres famílies de Badalona i de tot arreu. A més a més
a Badalona l’alcalde va signar un conveni de col·laboració amb
Catalunya Caixa i per tant hi havia, en principi, millor
predisposició.
De fet l’alcalde ha fet
públic en diverses ocasions que també li preocupa la situació i
que no deixarà cap veí al carrer.
Encara que legal, la llei
és injusta i per això no només s’ha de canviar, sinó que tots
hem de treballar per evitar que cap veí nostre es trobi al carrer. I
és clar, l’alcalde ha d’assumir la seva responsabilitat i el seu
compromís i solucionar els problemes del nostre veí José i de
moltes altres persones de la nostra ciutat en situació semblant. No
és suficient amb declaracions. Cal actuar.
Pedro Jesús Fernández