DESNONAMENTS
L’any 1980, en el
butlletí de l’AV Sant Mori de Llefià (desembre 1980, núm. 4) a
la pàgina 8 apareixia aquest escrit:
“Ante la grave
situación económica que padece la clase trabajadora, una nueva
agresión se está llevando a cabo en numerosas barriadas de
Badalona. Los grandes y medianos propietarios (de viviendas) junto
con abogados antipopulares y el propio juzgado, parecen haberse
puesto de acuerdo para echar a numerosas familias a la calle, sin
importarles la situación de paro y necesidad económica que sufren
muchas familias trabajadoras”
A continuació proposava
mesures i estratègies per ajudar les famílies afectades i invitava
els veïns a intervenir activament contra els desnonaments.
Han passat més de trenta
anys i de nou es repeteix aquesta situació. Han canviat alguns dels
protagonistes, però…
A Badalona l’atur
afecta prop de 25.000 persones i moltes d’elles no poden fer front
a la quota hipotecària que fa anys van subscriure amb una entitat
bancària.
La solució adoptada per
les entitats financeres, davant d’aquesta situació, és treure a
subhasta el pis; si la subhasta queda deserta les entitats financeres
es queden el pis amb un valor del 60% de la taxació. La diferència
del deute que no queda cobert per aquest 60%, més interessos de
demora i les costes judicials, queden com un deute viu per a la
persona expropiada. És a dir, la persona no només es queda sense
habitatge sinó que també ha de continuar pagant un deute que
continuarà creixent fins que no sigui saldat.
El passat 10 de març va
entrar en vigor el Reial decret que regula l’aplicació de
refinançaments específics per a deutores sense recursos. Els
beneficiaris seran “persones que es trobin en situació
professional i patrimonial que els impedeixi fer front al compliment
de les seves obligacions hipotecàries i a les elementals
necessitats de subsistència”. L’objectiu és evitar
l’exclusió social de moltes persones que tenen una quota
hipotecària superior al 60% dels ingressos nets que percebi el
conjunt dels membres de la unitat familiar.
Les persones que es
trobin en aquesta situació podran sol·licitar la dació en pagament
com a mitjà alliberador definitiu del deute i podran romandre en el
seu habitatge durant d’un termini de dos anys satisfent una renda
assumible.
Què fan algunes entitats
bancàries davant aquesta situació?
Doncs es desfan de les
hipoteques i les venen a “Fondos de Titulación de Activos” amb
la qual cosa els nous propietaris de la hipoteca actuaran i
reclamaran als deutors als jutjats i així podran adjudicar-se els
béns de la persona afectada, de les seves famílies… En definitiva
aquestes persones passen a ser proscrites i per tant perseguides per
la Llei.
Per això hem de
desemmascarar i denunciar l’engany dels bancs (molts dels fons
estan creats pels mateixos bancs), implicar a les administracions en
la defensa del dret a l’habitatge que defensa la Constitució
espanyola i actuar activament i solidàriament amb totes les persones
afectades per aquesta gran estafa.
Pedro Jesús Fernández
Pedro Jesús Fernández
No hay comentarios:
Publicar un comentario